CAMI

Quan les fulles mortes 

vagin despullant l'arbre de la meva vida

i aquestes seques i marcides caiguin als meus peus

mirant-te recordaré les fulles verdes

mirant-te recordaré aquells amors teus.

Quan aquest cos meu es corbi

i trontolli sota el pas feixuc dels anys

caminaré pels records de la vida per alliberar-te

i llavors caminarem tots dos de vora a vora

caminarem tots dos sota la lluna, sota la pluja o el sol.

Quan els teus ulls ja no demanin guerra,

quan el teu cos estigui en pau amb mi

i caminis tot mirant a terra, tranqui-la

dons jo sere el que faci ferm el teu pas.

Quan en el meu i en el teu rostre llaurin les arrugues

i els nostres cabells siguin plens de neu, 
jo continuare miran-te amor meu.

Vas ser i ets per mi dies de sol, nits d'estels,

companya, alegria, guerra i desprès pau,

un mati de rosada o la llum càlida que il·lumina la foscor.

I dins meu una veu em diu:

Perquè sol vols escriure al futur i no viure

com son les paraules per dintre per poder

dir-les en el present?