L'AMISTAT

Joan Barril diu que l'amistat és una sensació. Que l'amistat és saber que fins i tot a les nits més tristes és possible trobar mans càlides. Que l'amistat és tenir ambaixadors dels d'abans, que treien espases quan sentien blasmar el nom de l'amic. Que l'amistat no són preguntes, sinó respostes.

Jo et vaig descobrir, després de fer-te real als meus ulls, no era tard... vaig saber veure el sensible, dolça, amable, simpàtica, comprensiva, tolerant, pacient, i sincera que podies ser, però també et vaig descobrir vulnerable, fràgil, poc real i vacil·lant molts cops.

Es pot estar agraït per gaudir-te, encara que les teves debilitats vulguin travessar una porta que no porta enlloc. Fer-ne un mal us pot comportar fer mal a algú de forma conscient. Cal apreciar el que es té i no pensar en el que es podria tenir o del que es podria gaudir. L'amistat és on dipositem la nostra estimació i és aquí on es pot recollir el compromís, perquè això del que parla en Barril duri i perquè duri, els somnis han de ser presoners de la mateixa amistat.

L'amistat que no busca més que la satisfacció del seu propi jo, no és amistat, sinó una xarxa que llançada per plaer sols recull moments efímers. La bona amistat, en canvi, ni vol ni busca satisfaccions pròpies, doncs neix i creix de la renúncia del jo, i recull sensacions que enforteixen els lligams més profunds.

L'amistat creix donant el millor d'un; compartint pensaments, desitjós, esperances, dubtes, per no ser una còpia d'altres amistats perquè dos gotes encara que semblants mai són iguals.

Tu demanant el que vulguis sense que renuncia a res i ho tindràs, però no creus que potser no serà res més que un agradable moment efímer?

Si aquesta és l'amistat que ofereixes, potser no és l'amistat que un voldria viure, per molt agradables que fossin els moments viscuts. La meva amistat serà tota plena de dificultats, de frustracions i incompleta, així i tot sempre honesta.

I en el pitjor dels casos sempre quedarà allò sense nom, conegut i reconegut com les nostres frustracions.